“No donis l’hivern per passat fins que l’abril no s’hagi acabat”, diu un vell refrany català recordant que l’abril enganya amb uns dies assolellats que semblen més estiu que hivern, però les nits encara són fredes i per tant, encara hem de sortir a mirar estrelles ben equipats i com si del mes de gener es tractés.
Els astres ens indiques que ja fa uns dies que va començar l’estació primaveral i per tant, indiquen l’entrepàs entre l’hivern i l’estiu, a marxes forçades, donant pas cada mes a noves constel·lacions d’estiu.
El fenòmen més destacat d’aquest mes és l’eclipsi parcial de Lluna, no per la seva intensitat sinó perquè és un fenòmen que no podem observar cada mes. Serà un eclipsi de baixa intensitat que arribarà al seu màxim poc després de les 22h (hora de rellotge).
Durant el mes d’abril hi ha la pluja d’estrelles de poca intensitat, les Lírides, entre el dia 16 i 25 d’abril i amb una màxima intensitat de 18 meteors per hora.
Constel·lacions
Les constel·lacions circumpolars es mostraran visibles com sempre, empenyent cap a l’horitzó oest les constel·lacions hivernals d’Orió i Taure, mostrant-se cada nit més baixes i poc visibles. Bessons les segueix al darrera, però encara es podrà observar durant tot el mes d’abril, en forma de rectangle, amb dues estrelles més brillants (Càstor i Pòllux), representant el cap dels dos germans bessons.
Guanyen importància les constel·lacions com el Bover, amb la destacable estrella Arturus, per la seva gran brillantor, i la Corona Boreal, interessant per una de les seves històries mitològiques. Aquesta explica que qui pugui veure una estrella fugaç passar entre la seva forma de “C” podrà aconseguir el poder d’enamorar aquelles persones que la mirin als ulls durant qualsevol moment de la nit. Així doncs, per a aquells amants de la primavera i els seus efectes amorosos, poden provar sort, entre les nits del 16 i 25 d’abril, mentre duri la pluja d’estrelles.
Comencen a treure el nas les constel·lacions d’estiu per excel·lència, El Cigne, La Lira i Àguila (més tardà). Però d’aquestes ja en parlarem més endavant, perquè es mereixen una esmena especial quan en sigui el moment.
La Lluna
La Lluna serà l’evident protagonista de l’eclipsi que tindrà lloc el dia 25 d’abril, òbviament quan sigui Lluna Plena, i 14 dies abans, el dia 10 d’abril trobarem la Lluna Nova, seguint el seu canvi de fases cada 7 dies i realitzant un cicle sencer cada 28 dies.
Planetes observables
Els planetes protagonistes per excel·lència durant aquest mes són Júpiter i Saturn.
El primer es veurà lluminós i insistent durant les primeres hores de la nit, i Saturn es veurà durant tota la nit, sent un dels objectes recomanables per a observar tant a simple vista com amb telescopi.
Saturn estarà en oposició el dia 28 d’abril.
També es podrà observar Mercuri que serà visible a l’albada, tot i que segons l’alçada de l’horitzó est, podria no ser visible
Destacat del cel profund
Durant el mes d’abril, i amb telescopis potents, es podrà observar l’espectacular Nebulosa Planetària de l’Esquimal, a la constel·lació de geminis.
És una nebulosa de forma circular, que es troba a uns 4.000 anys llum de la Terra i que va ser descoberta l’any 1787 per William Herschel.
Aquesta espectacular nebulosa ens donarà pas, amb unes setmanes, a la nebulosa planetària de l’Anell, que ens acompanyarà durant tot l’estiu, i que serà observable amb telescopis més petits.
Sabies què…
Els dies de la setmana esdevenen de termes astronòmics, ja que fan referència a la Lluna, al Sol i als cinc planetes que eren observables a simple vista.
Els romans varen donar un d’aquests set noms a cadascun dels dies de la setmana i així els reconeixem en el dia d’avui:
Dilluns / Lunes : Dia de la Lluna (Lunis)
Dimarts / Martes: Dia de Mart (Martis)
Dimecres / Miércoles: Dia de Mercuri (Mercuris)
Dijous / Jueves: Dia de Júpiter (Iovis)
Divendres / Viérnes: Dia de Venus (Veneris)
Dissabte / Sabado: Dia de Saturn (Sabatti)
Diumenge / Domingo : Dia del Sol, dia del Senyor (Dominicum)