El cel nocturn d’abril

“No donis l’hivern per passat fins que l’abril no s’hagi acabat”, diu un vell refrany català recordant que l’abril enganya amb uns dies assolellats que semblen més estiu que hivern, però les nits encara són fredes i per tant, encara hem de sortir a mirar estrelles ben equipats i com si del mes de gener es tractés.

Els astres ens indiques que ja fa uns dies que va començar l’estació primaveral i per tant, indiquen l’entrepàs entre l’hivern i l’estiu, a marxes forçades, donant pas cada mes a noves constel·lacions  d’estiu.

El fenòmen més destacat d’aquest mes és l’eclipsi parcial de Lluna, no per la seva intensitat sinó perquè és un fenòmen que no podem observar cada mes. Serà un eclipsi de baixa intensitat que arribarà al seu màxim poc després de les 22h (hora de rellotge).

Durant el mes d’abril hi ha la pluja d’estrelles de poca intensitat, les Lírides, entre el dia 16 i 25 d’abril i  amb una màxima intensitat de 18 meteors per hora.

Constel·lacions

Les constel·lacions circumpolars es mostraran visibles com sempre, empenyent cap a l’horitzó oest les constel·lacions hivernals d’Orió i Taure, mostrant-se cada nit més baixes i poc visibles. Bessons les segueix al darrera, però encara es podrà observar durant tot el mes d’abril, en forma de rectangle, amb dues estrelles més brillants (Càstor i Pòllux), representant el cap dels dos germans bessons.

Guanyen importància les constel·lacions com el Bover, amb la destacable estrella Arturus, per la seva gran brillantor, i la Corona Boreal, interessant per una de les seves històries mitològiques. Aquesta explica que qui pugui veure una estrella fugaç passar entre la seva forma de “C” podrà aconseguir el poder d’enamorar aquelles persones que la mirin als ulls durant qualsevol moment de la nit. Així doncs, per a aquells amants de la primavera i els seus efectes amorosos, poden provar sort, entre les nits del 16 i 25 d’abril, mentre duri la pluja d’estrelles.

Comencen a treure el nas les constel·lacions d’estiu per excel·lència, El Cigne, La Lira i Àguila (més tardà). Però d’aquestes ja en parlarem més endavant, perquè es mereixen una esmena especial quan en sigui el moment.

Nebulosa de l’esquimal (Font: pixabay.com)

La Lluna

La Lluna serà l’evident protagonista de l’eclipsi que tindrà lloc el dia 25 d’abril, òbviament quan sigui Lluna Plena, i 14 dies abans, el dia 10 d’abril trobarem la Lluna Nova, seguint el seu canvi de fases cada 7 dies i realitzant un cicle sencer cada 28 dies.

Planetes observables

Els planetes protagonistes per excel·lència durant aquest mes són Júpiter i Saturn.

El primer es veurà lluminós i insistent durant les primeres hores de la nit, i Saturn es veurà durant tota la nit, sent un dels objectes recomanables per a observar tant a simple vista com amb telescopi.

Saturn estarà en oposició el dia 28 d’abril.

També es podrà observar Mercuri que serà visible a l’albada, tot i que segons l’alçada de l’horitzó est, podria no ser visible

Destacat del cel profund

Durant el mes d’abril, i amb telescopis potents, es podrà observar l’espectacular Nebulosa Planetària de l’Esquimal, a la constel·lació de geminis.

És una nebulosa de forma circular, que es troba a uns 4.000 anys llum de la Terra i que va ser descoberta l’any 1787 per William Herschel.

Aquesta espectacular nebulosa ens donarà pas, amb unes setmanes, a la nebulosa planetària de l’Anell, que ens acompanyarà durant tot l’estiu, i que serà observable amb telescopis més petits.

Cel nit del 15 d’abril

Sabies què…

Els dies de la setmana esdevenen de termes astronòmics, ja que fan referència a la Lluna, al Sol i als cinc planetes que eren observables a simple vista.

Els romans varen donar un d’aquests set noms a cadascun dels dies de la setmana i així els reconeixem en el dia d’avui:

Dilluns / Lunes : Dia de la Lluna (Lunis)

Dimarts / Martes: Dia de Mart (Martis)

Dimecres / Miércoles: Dia de Mercuri (Mercuris)

Dijous / Jueves: Dia de Júpiter (Iovis)

Divendres / Viérnes: Dia de Venus (Veneris)

Dissabte / Sabado: Dia de Saturn (Sabatti)

Diumenge / Domingo : Dia del Sol, dia del Senyor (Dominicum)

La processó de Setmana Santa d’Esterri d’Àneu

Avui volem parlar-vos d’una celebració que, a cavall entre la fe i la tradició, el poble d’Esterri d’Àneu ha recuperat en els darrers temps. Abans però, contextualitzem-la en el temps i la història.

La Setmana Santa, més enllà de ser un dels principals períodes festius de l’any, representa el moment més important de l’any litúrgic cristià que es comprèn entre el divendres abans del diumenge de Rams i el diumenge de Pasqua. És el moment en què els cristians recorden i recreen els darrers instants de Jesucrist a la Terra (Passió, Mort i Resurrecció) a través d’un ric conjunt de pràctiques festives en forma de processons, escenificacions teatrals i altres rituals.

D’entre aquestes pràctiques cristianes, les processons constitueixen la part més important del culte exterior. Malgrat existeixi constància històrica d’algunes processons en l’Edat Mitjana, és arrel del Concili de Trento (1545-1563) quan les processons adquireixen gran importància doncs l’Església Catòlica veu en elles un poderós instrument d’evangelització.

Actualment, són especialment conegudes les processons de Setmana Santa que tenen lloc arreu del territori espanyol i les Valls d’Àneu i, en concret Esterri d’Àneu, no en queden al marge.

Fa 21 anys que el poble d’Esterri d’Àneu va recuperar la tradicional processó de Setmana Santa després que als anys seixanta deixés d’escenificar-se. Dues fileres d’armats, amb el capità al capdavant que, juntament amb els tambors marca el ritme de la marxa, acompanyen les processons del divendres Sant: el Viacrucis al matí, i l’Enterrament a la nit. Amb els armats caminen la Samaritana (amb un càntir), la Verònica i la Maria Magdalena. Amb elles fa la marxa el pas de fusta de Jesús de Natzaret, la Dolorosa i el sepulcre flanquejat per dos armats dansaires. Clouen la processó les tres Maries. Cal destacar que tots i cadascun d’aquests personatges són representats per veïns i veïnes de tota la Vall.

En moltes celebracions de la Setmana Santa catalana hi intervenen uns grups de soldats, també anomenats armats, que no sempre representen ser soldats romans. A Esterri d’Àneu, per exemple, aquests armats constitueixen una comparsa singular que sembla no tenir res a veure amb un estol de soldats romans. La seva vestimenta amb faldilles, espardenyes i un casc propi dels guerrers medievals, denota que potser són fruit d’alguna mescla casual entre diferents personatges i, potser per això, els armats d’Esterri d’Àneu reben el qualificatiu de “jueus”.

Antigament, cadascuna de les estacions d’aquesta processó tenia una placa de ceràmica situada en cadascun dels punts per on passava. De les originals només en queden tres, però l’Ajuntament d’Esterri ha fet recuperar la resta i amb elles ha tornat a omplir el lloc on havien figurat al segle XVIII

Cada any, són moltes les persones que arriben a Esterri per gaudir d’aquesta festa, una de les celebracions més populars de la Setmana Santa al Pallars Sobirà.

Algunes espècies d’ocells representatives de les zones de muntanya

Arribada ja la primavera, la música de la natura comença a sonar i molts dels ocells comencen a cantar per marcar el territori amb l’afany de trobar parella. És per això que avui us volem parlar de “maixons”, com els anomenen en aquestes contrades aneuenques.

I és que si parem atenció, sorprenentment és un dels pocs ordres d’animals que han sabut adaptar-se a qualsevol tipus d’hàbitat. És per això que els trobem representats en gairebé tots els ecosistemes existents. Des dels deserts més càlids on hi viu el pinsà rosat, passant per les selves amazòniques amb els tucans, fins arribar a l’Antàrtida on hi trobem el pingüí reial.

Per tant, posar-se a parlar d’ocells donaria peu a omplir pàgines i pàgines analitzant diferents aspectes com ara els ocells migradors i les seves rutes, la morfologia adaptada a un hàbitat i a una alimentació… Però avui senzillament ens centrarem en algunes de les espècies més emblemàtiques i representatives de les zones de muntanya com la nostra.

Món Natura Pirineus està ubicat a 1540m d’altitud, just abandonant l’estatge montà d’alzinars i rouredes i endinsant-se a l’estatge subalpí amb pinedes de pi roig i negre a la solana i l’avetosa i pi negre a  l’obaga, i tenint per guardià l’estatge alpí a tocar, a partir dels 2100m.

És difícil haver de triar unes espècies i no unes altres per parlar-vos-en, ja que totes tenen les seves particularitats i la seva funció dins el trencaclosques de la natura.

Us proposem que ens acompanyeu en aquesta lectura a fer un recorregut pels prats de dall, torrents,  boscos, tarteres i prats alpins de l’entorn del centre.

Comencem a fer les primeres passes pel camí ramader que ens menarà fins als prats de dall, on anant en silenci fàcilment podrem observar i veure força espècies de distribució més àmplia com la griva, el pinsà comú, les mallerengues… És per això que entrarem dins el bosc subalpí.

En aquest estatge hi viuen dos espècies de les que anomenem paraigües degut a la seva importància a nivell ecològic. La seva presència és el resultat de l’existència d’una munió d’espècies, d’una gran biodiversitat i d’unes qualitats de l’ecosistema excepcionals. Això fa que protegint-les de retruc se’n protegeixin moltes d’altres. Estem parlant del picot negre i el mussol pirinenc.

Picot negre

El picot negre, és el pícid més gran que viu a Europa, característic per la seva coloració totalment negre, excepte una taca vermella ben vistosa en el capell dels mascles, i en el clatell de les femelles. Com la resta de les altres espècies de la seva família, té una morfologia ben característica: llengua llarga amb uns ganxets a la punta; bec llarg i robust especialment dissenyat per construir el seu niu i poder-se alimentar d’insectes xilòfags (descomponedors de la fusta). Espècie més aviat esquerpa, resulta més fàcil detectar la seva presència pels seus reclams aguts i el tamborineig, o pels forats que fan als arbres. Aquest forats poden tenir dues funcions: buscar aliment, o si són més aviat ovalats com a niu.

El mussol pirinenc es una espècie d’origen boreal. Els Pirineus són el límit meridional de la població europea.

És un dels mussols més petits que tenim a casa nostra. La seva coloració totalment mimètica com l’escorça dels arbres (amb tons morrons i grisos xispejat de blanc) i el bec cru que li queda amagat per les plomes de la cara, fan que sovint la seva presència passi totalment desapercebuda.

La seves urpes són les grans reguladores de les poblacions de micromamífers com les musaranyes, talpons i ratolins i es podria dir que de la societat de la natura són els ocupes, aprofitant nius abandonats del picot negre.

Mussol pirinenc

Un comportament curiós d’aquesta espècie és que quan sent algun depredador que puja per l’arbre, instintivament surt i treu el cap, no pas amb l’objectiu de fer el xafarder sinó per a tapar el niu amb la seva cara de coloració totalment críptica.

Com a fet anecdòtic no va ser fins a principis dels anys 80 que es va conèixer la seva presència als nostres boscos, tot i que probablement si el seu cant fos escoltat per algun padrí aneuenc contrabandista en època de maquis o fugitiu en la seva joventut,  reconeixeria ràpidament el seu cant característic: “tu-tu-tu- ttuuu”.

Aquí podríem citar moltíssimes més espècies com el picasoques blau, el trencapinyes, el raspinell, el gall fer… però els deixarem per altres ocasions.

Deixant el bosc enrere i forçant una mica més la respiració podem assolir algun cim com el Tèsol, i no hi ha millor recompensa a part de gaudir de les vistes que tenir la sort de sorprendre una parella de perdius blanques.

Perdiu blanca

La perdiu blanca és de la família dels tetraònids com el gall fer. De distribució boreoalpina que va arribar als Pirineus durant la darrera glaciació, es podria dir que és una espècie relicta.

Té dos estratègies per a poder sobreviure en un medi tan advers: moure’s a poc a poc i passar desapercebuda. És per això que canvia el seu plomatge dues vegades a l’any. A l’estiu és bigarrada com les roques de granit i a l’hivern blanca com la neu. El factor que desencadena aquesta muda no és  la sensació tèrmica sinó el fotoperíode. El canvi en el clima fa que aquesta espècie es vegi greument afectada.

Una altra adaptació és tenir el cos recobert de plomes dobles (ploma i filoploma), creant un aïllant tèrmic excel·lent. Els seus tarsos i dits també estan emplomats per no enfonsar-se tan a la neu. Menja fulles, tiges i insectes.

En una altra ocasió tornarem a fer una sortida virtual per apropar-vos a d’altres espècies del territori com el trencalòs, les gralles de bec groc, el pardal d’ala blanca i el cercavores.

23 de març, Dia Meteorològic Mundial

El 1960 es va instaurar el 23 de març com el Dia Meteorològic Mundial amb la finalitat de donar a conèixer a la població els serveis proporcionats pels Serveis Meteorològics Nacionals i la Organització Meteorològica Mundial (OMM).

Aquests serveis comprenen les observacions i recopilació, processament i distribució de dades i productes meteorològics, hidrològics i climàtics amb l’objectiu i vocació de reduir les pèrdues de vides i béns que ocasionen els desastres naturals relacionats amb el temps, el clima i l’aigua així com promoure l’objectiu universal d’assolir un desenvolupament sostenible i protegir el medi ambient i el clima per a les generacions presents i futures.

El tema d’aquest any és “Vigilar el temps per a protegir les vides i els béns” i porta com a subtítol “Commemorant els 50 anys de la Vigilància Meteorològica Mundial” (VMM), posant de manifest el paper determinant dels serveis meteorològics per reforçar la seguretat i resistència front els fenòmens naturals i homenatjant la fita destacada de cooperació internacional assolida el 1963, en plena guerra freda, agrupant sistemes d’observació, centres de processament i predicció de dades i serveis de telecomunicacions amb la finalitat de difondre informació i serveis meteorològics i mediambientals essencials a tots els països.

L’observació meteorològica és tan vella com el propi gènere humà. Els nostres avantpassats més llunyans  podien preveure el temps que faria observant el cel i el comportament dels animals i les plantes. Actualment, la gent del camp, pagesos i observadors avesats, encara recorren a les observacions locals del medi natural per preveure el temps però han sigut els avanços tecnològics i científics, juntament amb la cooperació internacional els que han revolucionat la meteorologia i la capacitat d’emetre prediccions encertades cada cop a més llarg termini, permetent salvar nombroses vides i contribuint considerablement al desenvolupament sostenible.

Avui en dia, des dels agricultors, els encarregats de gestionar emergències, els gestors dels recursos hídrics o els excursionistes de cap de setmana i turistes que volen planificar les seves sortides, es beneficien dels serveis meteorològics i climàtics.

La repercussió dels fenòmens meteorològics extrems així com de la variabilitat del clima i del canvi climàtic sobre els 7000 milions d’habitants del planeta anirà incrementant a mesura que incrementi la població fins assolir els 9300 milions previstos per al 2050. Una major comprensió del clima i del temps facilitarà l’evolució sostenible del medi natural a pesar del creixement econòmic i demogràfic, recolzarà les polítiques de desenvolupament sostenible i ajudarà a l’optimització dels recursos hídrics i a la racionalització del consum energètic amb una major producció de les energies renovables.

A Món Natura Pirineus disposem d’una estació meteorològica automàtica que recull les principals dades meteorològiques de les Planes de Son, lloc on està ubicat el centre. Aquestes dades les podeu consultar a temps real al web http://www.meteopirineu.com/, web que estructura i difon les dades climàtiques recopilades per la seva xarxa d’estacions del Pirineu. Aquest passat gener ja vam publicar en aquest bloc el resum meteorològic del 2012, elaborat pels nostres companys de Meteopallars.

 Aprofitem el Dia Meteorològic Mundial per animar-vos a aprofundir en el món de la meteorologia, el clima i les seves prediccions i observacions.

22 de març, Dia Mundial de l’Aigua

Enguany celebrem l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua, un any que s’engloba dins les actuacions marcades pel decenni internacional per l’acció “aigua font de vida 2005-2015”. A més a més, avui es celebren els vint anys del dia mundial de l’aigua i per tant, pot ser un bon moment per reflexionar vers aquest bé tan preuat i alhora escàs en molts indrets del món.

Un dels principals problemes que ens trobem a nivell global és l’accés als recursos. Els recursos s’estan exhaurint i ens trobem amb la dificultat de com gestionar l’aigua a nivell mundial. L’aigua, igual que l’energia, la fam o la salut, és un dels reptes mundials més importants dels nostres temps. El següent mapa reflexa el volum d’aigua dolça mesurat per metres cúbics/persona de què disposa cada país.

Font: www.unep.org

Avui en dia, al món hi habiten 7.000 milions de persones i es preveu que a l’any 2050 arribarem als 9.000. Les estadístiques ens indiquen que totes les persones beuen entre 1,5 i 3 litres d’aigua diàriament, inclosos els líquids que molts dels nostres aliments porten incorporats. Produir 1kg de carn de vedella consumeix 15.000 litres d’aigua en tot el seu procés i per la producció d’1kg de cereals es destinen 1.500 litres.

Les campanyes de mesures d’estalvi d’aigua haurien de ser constants i no només aplicables en els anys en què la sequera ens amenaça. A més, haurien d’anar acompanyades de missatges de conscienciació tant pel que fa al consum com pel que fa als residus abocats als nostres aqüífers.

Les principals fonts de la contaminació de l’aigua dolça a la Terra es poden classificar per diferents causes:

• El nostre quotidià: aigües procedents de la neteja personal, la neteja de la llar,etc.
• De les tasques agràries i ramaderes: aigües contaminades pels adobs, purins  i pesticides.
• De les indústries: residus tòxics de diferents orígens, bàsicament metalls pesants.

Els residus humans i d’origen animal, quan es barregen amb l’aigua, originen les aigües residuals o fecals. Aquestes aigües han de ser tractades per eliminar tant els residus sòlids com la matèria orgànica que arrosseguen, abans d’abocar-les als rius o a la mar.

En aquesta línia, fruit del nostre compromís amb el medi ambient i a fi de garantir l’eliminació de l’impacte d’aquestes aigües en el torrent de muntanya del que captem l’aigua, a Món Natura Pirineus disposem d’una planta de tractament d’aigües residuals que ens permet, a partir d’uns microorganismes responsables, transformar l’aigua residual que generem en aigua neta.

La sensibilització en el primer món i en els països on el volum representat no genera cap problema no vol dir que no ens haguem de preocupar per l’ús o abús que en podem fer. Aplicar mesures de conscienciació i estalvi en els processos de consum, tants els dels consumidors com els dels productors, és clau per mantenir aquest tant necessari equilibri entre societat i medi. Amb el desig que cada dia “sigui el dia mundial de l’aigua” us engresquem a prendre consciència d’aquest bé tan i escàs i tan preuat.

El gat fer, un felí de la nostra terra

El febrer és el mes dels gats. Segurament alguna vegada heu sentit aquesta dita popular que fa referència a què el mes de febrer, mes de temperatures baixes i algunes nevades, és l’època de zel dels felins en general.

El centre de fauna de Món Natura Pirineus acull dues espècies de la família dels felins (Felidae): el linx (Lynx lynx) i el gat salvatge (Felis silvestris) i avui volem fer referència a la de menor dimensió, el gat salvatge o gat fer.

Gat salvatge o gat fer (Felis silvestris)

cast.: Gato montés, aranès.: Gat-Garièr, eusk.: Basakatu, anglès.: Wild cat

Durant les últimes setmanes de febrer, aquest felí present a tot el territori peninsular, s’ha manifestat pels boscos reclamant l’aparellament per perpetuar l’espècie i ho fa llençant uns miols profunds i allargats per així ser escoltats a quilòmetres de distància ja que els gats són territorials i de vegades tenen la parella a molta distància.

L’aparellament té lloc durant la nit, de forma agressiva i ràpida i sovint s’ocasionen baralles entre mascles lluitant per un femella. Després de 63-65 dies de gestació, dóna el fruit de 3 o 4 cadells tenint, excepcionalment, dos parts per any. Aquests gatons s’independitzaran als 4 mesos per començar a buscar-se un nou territori i es podran reproduir a partir dels 10 mesos d’edat.

Els gats fers són animals molt territorials i agressius, cada gat té un territori establert defensat per ells mateixos durant tot l’any i delimitat per unes marques d’orina en puntes de roques i peus d’arbres. Dipositen els excrements (veure Figura 1) en punts concrets i sempre tapats per terra, cosa que fa molt difícil trobar-los i saber que hi ha gat salvatge en aquell bosc. Un altre rastre que podríem trobar és la petjada, deixant una empremta de la base del peu marcada sobre una superfície fangosa (veure Figura 2)

Figura 1

Figura 2

És un animal d’activitat nocturna, molt esquerp i fugitiu i per tant, difícil de veure a la natura. La seva distribució va des d’Europa occidental fins el Caucas i actualment presenta una àrea de distribució relicte. A Espanya era present de forma generalitzada i actualment ha passat a ser també relicte sense que estigui present a les illes Balears ni a les Canàries.

S’han registrat cites de gat salvatge des del nivell del mar fins a muntanyes de 2.250 metres d’altitud. Habita masses forestals espesses de bosc caducifoli pròximes a rierols i roquissars, aprofitant troncs d’arbres podrits o grutes a les roques per fer-hi el cau. Els cultius de secà són de gran importància per la presència d’aquest felí ja que d’allà n’extreu l’aliment.

És un excel·lent caçador de petits rosegadors i ocells tot i que també s’aprofita d’amfibis i rèptils i fins i tot d’insectes. L’estratègia de caça sol ser a l’espera, destacant la seva gran paciència. Així, un cop localitzada la presa, espera que passi pel lloc desitjat i amb un potent i ràpid salt la captura. També pot fer aproximacions a la presa essent silenciós i camuflant-se enmig de la vegetació.

Morfològicament té unes característiques peculiars i úniques. Té un cos corpulent i musculós, una cua llarga i gruixuda (amb forma de puro) amb dos anelles negres al capdamunt i finalitzant amb una taca negra, a la part posterior de les potes també té una taca negra (semblant un mitjó) i un pelatge en tot el cos de color cendrós i marró amb ratlles negres formant un perfecte vestit de camuflatge. Té ungles retràctils que pot treure i amagar a voluntat, manteniment així la seva arma de defensa i atac sempre ben afilada. La coloració dels ulls és verdosa i els bigotis blancs i allargats.

Una de les problemàtiques per aquesta espècie 100% salvatge ha estat la domesticació, donant a lloc a gats domèstics amb característiques molt distants a les salvatges. Posteriorment es produeix la hibridació del gat salvatge amb el domèstic i dóna lloc a un híbrid de gat que no és del tot salvatge, amb una degeneració dels trets morfològics i dels seus instints.

Gata salvatge del Centre de fauna de Món Natura Pirineus

MónNatura Delta de l’Ebre: Sabors salats, llacunes vives, fauna… Delta de l’Ebre latent

Article a càrrec de l’equip de MónNatura Delta de l’Ebre.

El 31 de març del passat 2012 els flamencs, els agrons, els becs-d’alena, les àligues pescadores, el fartet, les salicòrnies i una multitud d’espècies van acollir amb una amorosa benvinguda l’obertura del nou centre MónNatura Delta de l’Ebre, centre fill d’un dels molts projectes de recuperació d’espais naturals de la Fundació Catalunya-La Pedrera que neix al resguard de la Llacuna de la Tancada, la barra del Trabucador i la badia dels Alfacs, sentint-se privilegiat per la seva situació al delta.

MónNatura Delta s’emmarca doncs dins d’aquest fantàstic entorn natural, afavorint  la recuperació de l’hàbitat i l’entorn de moltíssimes espècies de flora i fauna, algunes d’elles en perill d’extinció i moltes d’altres protegides.

La visita a MónNatura Delta de l’Ebre permet descobrir la màgia del Delta amb un circuit entre diferents espais i temàtiques:

Les Salines. Una reproducció a escala de les Salines de Sant Antoni ens ofereix l’oportunitat de descobrir el funcionament i l’elaboració de la sal, la seva història i el seu valor ecològic amb la fauna i flora que en elles s’hi alberga.

L’Espai Delta. Un espai museogràfic que de ben segur fa que el visitant pugui descobrir, gaudir i sentir l’essència del Delta de l’Ebre a través d’audiovisuals, projeccions i espais que fan obrir els sentits i permeten que el visitant no deixi d’interactuar mentre s’endinsa en aquestes terres de fang, aigua i sal.

El Mirador 360º. La seva ubicació idíl·lica fa que el Mirador 360º sigui un dels punts d’observació més desitjats per als ornitòlegs, experts i amants de la natura. Al costat mateix de la Llacuna de la Tancada i equipat amb telescopis  (un d’ells, adaptat per als més petits) ofereix al visitant escenes úniques de la vida dels ocells com flamencs dansant, cabussons emplomallats aparellant-se, polls de xatrac sortint de l’ou…

L’edifici alberga també aules d’educació ambiental, on escoles i famílies gaudeixen de l’aprenentatge mitjançant tallers i activitats educatives tant interessants com divertides.

La Caseta de l’Aguait.  L’aguait ofereix una vista de les antigues Salines de Sant Antoni, on es pot gaudir de l’observació d’ocells com els becs-d’alena, els xatracs i altres laro-limícoles.

En aquest espai hom pot visualitzar la transformació que l’entorn ha patit abans i després de la posada en marxa del Projecte Life Delta Lagoon. Un projecte de la CEE en què la finalitat principal radica en recuperar l’entorn de la Llacuna de la Tancada i  la Llacuna de l’Alfacada, així com afavorir la recuperació d’espècies en via d’extinció, com ara el Fartet (peix endèmic de la Península Ibèrica, sobretot de La Mediterrània) i altres espècies protegides com la tortuga d’estany.

El Territori del Fartet. Aquest  espai  dóna a conèixer un peix anomenat Fartet que tot i anomenar-se Fartet, és un peix ben petitet, però tot i la seva petita mida té un gran valor ecològic per mantenir  l’equilibri del medi on viu. Al tractar-se d’una espècie en perill d’extinció, MónNatura és preocupi per la seva situació actual i treballa per tal de millorar-ne la població.

Arts de pesca tradicionals i les barques de perxar. El Delta és una terra d’aigua, una terra de gent que estima allò que li dóna de menjar, per això la pesca ha estat una de les activitats més importants. En aquest punt, una reproducció de les arts de pesca típiques del Delta fan que el visitant pugui descobrir molt més sobre el Delta i la seva gent. A més a més, petits, grans o joves arriben al final del recorregut amb una gran emoció; i és que la zona de perxa  dóna l’oportunitat de perxar amb la “Puntona”, l’embarcació més típica del Delta i gaudir així d’un moment divertit , agradable i per molts inoblidable.

MónNatura Delta de l’Ebre és un punt on l’entorn, la flora, la fauna, la cultura, l’aprenentatge, la llum, els colors i els sabors del Delta es fusionen per a sentir ben a dins l’ànima d’aquestes terres!!!

Vine a conèixer-nos, de ben segur que hi tornaràs!!!

5 de març, Dia Mundial de l’eficiència energètica

Com cada any, avui dia 5 de març es celebra arreu del món el “Dia Mundial de l’eficiència energètica”, jornada, que si més no, ens ha d’ajudar a reflexionarsobre l’ús racional de l’energia a fi d’actuar en conseqüència.

L’eficiència energètica i l’estalvi d’energia són dos conceptes que van lligats, un a l’altre, amb l’objectiu d’optimitzar-ne el seu consum total. Vetllar pel bon aïllament tèrmic d’un edifici, utilitzar aparells de baix consum i aplicar praxis quotidianes, com no deixar-se un llum obert o una aixeta rajant, són alguns dels exemples que podem aplicar en el nostre tarannà diari. Més enllà de l’educació per aquests hàbits podem pensar en altres sistemes energètics aprofitant recursos de l’entorn proper com pot ser el Sol. 

Podríem escriure molt sobre temes diversos relacionats a l’efemèride d’avui, però des de Món Natura Pirineus volem compartir amb tots vosaltres, seguidors del nostre bloc, que durant aquestes darreres setmanes han culminat les tasques per posar en marxa al nostre centre, l’aplicació d’un nou sistema energètic aprofitant substrat d’origen forestal: La biomassa.

 Què entenem per Biomassa?

Podem entendre la biomassa com la utilització de la matèria orgànica com a font d’energia. A nivell més concret, és el conjunt de tota la matèria orgànica d’origen vegetal o animal, que inclou els materials que procedeixen de la transformació natural o artificial.

L’energia que es pot obtenir de la biomassa prové de la llum solar, la qual, gràcies al procés de fotosíntesi, és aprofitada per les plantes verdes i transformada en energia que queda acumulada a l’interior de les seves cèl·lules. Aquesta energia pot ser traspassada per la cadena alimentària al regne animal.

Els diferents productes que es consideren dins del terme genèric de biomassa poden ser de tipus agrícola, del sector ramader, agroalimentari i forestal. I concretament parlant d’aquest darrer, comentar que inclou tots els productes i residus que provenen dels treballs de manteniment i millora de les masses forestals dels nostres boscos, de les tallades de peus fusters per a ús comercial i els subproductes generats per les indústries de transformació de la fusta.

Cal dir que no és un projecte que neix ara…

Des dels seus inicis, l’any 2002, el centre ha disposat d’una caldera de 248 kW de potència alimentada amb biomassa, dimensionada per cobrir les necessitats de l’edifici durant l’època hivernal. No obstant això, l’obtenció del recurs forestal ha estat, fins ara, econòmicament inviable ja que no es disposava d’un proveïdor proper a la ubicació del centre. La gran distància entre empreses proveïdores i el centre no compensaven la despesa dins del càlcul de petjada ecològica prevista.

 

I què ha passat en aquest temps?

Doncs dos avanços importants que han fet replantejar de nou l’ús d’aquest sistema d’energia calorífica. D’una banda, la participació de la Fundació Catalunya – La Pedrera en la Fundació Integra Pirineus, la qual des del 2011, fa extracció de biomassa en la finca d’Alinyà, propietat de Fundació Catalunya-La Pedrera. Feina que es fa extensiva a altres finques de l’Alt Urgell sempre fidel al seu compromís a contribuir a la inserció social i laboral de persones en situació o risc d’exclusió social .

La tasca efectuada per Integra Pirineus, a banda del component social, ens permet nodrir-nos de biomassa dels nostre propi territoris; fet que dóna sentit afegit a l’ús de la caldera de biomassa.

I per altra banda, la creixent sensibilització, durant els darrers anys, al Pallars Sobirà pel tema de la biomassa forestal, de la mà de les diferents actuacions iniciades pel Consell Comarcal, dinamitzador del projecte “Aprofitaments energètics dels boscos del Pallars Sobirà” on s’estableixen tres grans línies de treball:

• Realitzar activitats informatives, divulgatives i formatives del projecte.
• Assessorament de la viabilitat d’instal·lació de calderes de biomassa.
• Disponibilitat del terreny de què n’és propietari el Consell Comarcal del Pallars Sobirà a la deixalleria comarcal de Sort per a ubicar-hi la planta d’assecat i processat d’estella de calderes de biomassa.

Aquestes línies de treball culminen, darrerament, amb la recent planta d’assecament d’estella en el nostre mateix municipi, l’Alt Àneu, i que en breu obrirà portes; fet que ens permetrà nodrir-nos de biomassa amb un proveïdor de total proximitat.

Ara només queda anar seguint els consums, les despeses, els manteniments i avaluar les diferents comparatives amb el subministrament de gas habitual emprat fins ara. A mesura que anem obtenint dades us les podrem oferir en futures entrades al nostre bloc.

 

El cel nocturn de març

Iniciem el mes de març amb un senyal evident de què arribem al final de l’hivern, doncs el dia 20 d’aquest mes a les 12:02 hores donarem la benvinguda a la primavera que ens durà unes nits més curtes però amb més bones condicions meteorològiques per a la realització d’observacions. Durant el mes de febrer han estat poques les nits que s’han pogut realitzar observacions amb nits serenes.

Ja ho hem explicat breument en articles passats però el fet de què iniciem la primavera el dia 20 vol dir que aquell dia ens trobem a l’equinocci de primavera i per tant, és el moment en què la Terra té les mateixes hores de dia que de nit, a l’equador. Nosaltres, al trobar-nos a una latitud més alta no tenim aquesta meitat perfecta però sí que és la data en què el dia i la nit són més similars.

A l’equinocci de primavera el dia s’allarga, venint del solstici d’hivern (nit més llarga de l’any) i anant al d’estiu (nit més curta de l’any), però a l’equinocci de tardor, passa just el contrari, augmentant les hores nocturnes.

Constel·lacions

Tret de les cinc constel·lacions circumpolars que es poden observar durant tot l’any, durant el mes de març tindrem les constel·lacions d’Hivern caient per l’horitzó, de manera que ens haurem d’afanyar si volem observar la constel·lació de Taure o d’Orió i els seus interessants objectes.

La constel·lació per excel·lència durant el mes de març, degut a la seva posició, és la constel·lació de Lleó, ubicada propera al zenit durant la primera part de la nit. Aquesta constel·lació és fàcilment localitzable degut a la seva forma característica d’un gran lleó ajagut, amb l’estrella més brillant al seu cor, anomenada pels àrabs Regulus, petit Rei. Observant aquesta estrella costa creure que no només n’és una, sinó un sistema quàdruple, format per dos parells d’estrelles, ubicades a uns 75 anys llum del nostre Sistema Solar.

Lleó està ubicat al mig de l’eclíptica, la línia imaginària on hi podem localitzar els planetes del Sistema Solar. Durant el mes de març podrem observar d’oest a est les constel·lacions de Taure, Bessons, Cranc, Lleó, Verge i Balança tot i que no totes elles són fàcilment identificables.

La Lluna

La Lluna ens farà el ple el dia 27 de març, de manera que iniciarem el mes amb la seva descendència fins al dia 11, que tindrem la Lluna nova i acabarem el mes poc després de tenir la Lluna en la seva màxima esplendor. Així doncs, les millors nits per a realitzar observacions de cel profund seran les centrals i, les d’inici i final de mes, seran les ideals per gaudir del nostre satèl·lit.

Planetes observables

Podrem veure Júpiter cada vegada caient més cap a l’horitzó oest i Saturn que començarà a ser observable cada dia, a hores més raonables, iniciant-se a les 23.30h els primers dies del mes i sortint cada vegada més aviat. Per tant, el març és un bon moment per gaudir dels dos planetes més espectaculars per observar a simple vista, amb binocles o amb telescopi.

Destacat del cel profund

Durant l’equinocci de primavera té lloc la nit recomanada per a realitzar la Marató Messier, una marató que no compta quilòmetres sinó objectes de cel profund. Durant aquella nit, amb molt poca lluna, hi haurà aficionats d’arreu que intentaran observar els 110 objectes Messier amb només aquella nit i l’albada següent. Això és un fet anecdòtic per a molts dels que llegireu aquest article, però sí que ens és una pista prou significativa per entendre que el mes de març és un pou inesgotable per a la observació d’objectes astronòmics.

Ens començaran a marxar interessants objectes com la Nebulosa del Cranc, M1 (romanent de supernova), la Nebulosa d’Orió, M42 (nebulosa d’emissió),  la Nebulosa del Cap de Cavall IC434 (nebulosa fosca), la M45, les Pleyades (cúmul obert  d’estrelles i nebulosa de reflexió) o bé la M31, Galàxia d’Andrómeda.

D’altra banda, començarem a tenir objectes de primavera i estiu, talment interessants i espectaculars, com ho són les galàxies de Verge o el dens cúmul globular d’Hèrcules (M13), que ens acompanyarà durant l’estiu.

Sabies que…
Durant aquesta primavera hi haurà tres eclipsis, dos de Lluna i un de Sol. Els de Lluna seran de molt poca magnitud i seran visibles des del nostre territori, i la del Sol serà anul·lar i no la podrem veure si no ens desplacem a Nova Zelanda. Amb tot però, haurem d’esperar fins a finals d’abril per poder-ho observar.