Avui us volem presentar la història d’aquest equipament, el centre de fauna de MónNatura Pirineus; un espai que acull onze espècies animals i que va néixer amb un primer objectiu clar i concís: impulsar i traslladar els coneixements divulgatius necessaris per tal de que les futures generacions vetllin per la protecció i conservació de les espècies vinculades en el seu territori.
El centre de fauna disposa d’un tancat de 6ha d’extensió i resta ubicat en una pineda de pi roig i bedollar al vessant solell de la vall de Son, damunt d’un antiga morrena glacial, on els blocs granítics ubicats en aquest bosc, donen un valor afegit a un escenari representatiu d’aquest territori que permet acollir la fauna salvatge més significativa dels Pirineus i la seva interacció amb aquest medi.
Ubicació de les espècies dins el centre de fauna MónNatura Pirineus
Des del seu disseny inicial, es vol defugir del concepte zoològic, la relació amb l’ecosistema del seu entorn, afavoreix que les espècies animals es trobin perfectament integrades en el vincle: espècie /medi.
La fauna salvatge, té un gran magnetisme i poder de seducció en la major part de les persones, però sobretot en els infants i joves. Malauradament, la major part de població coneix abans la fauna africana, que la fauna representativa del nostre territori.
Aquest projecte neix impulsat per la Fundació l’any 2001 i comptà amb el suport tècnic al llarg de 10 anys d’en Pepe Guillén (Naturalista i expert en l’impromta animal). El procés anomenat impromta, sorgeix d’una pràctica realitzada per un etòleg, Konrad Zacharias Lorenz (1903-1989), i que defineix l’impromta com el procés de desenvolupament de l’afecte pel primer objecte que es veu, és a dir, la modificació de la visió de la mare quan aquests animals són acabats de néixer o amb pocs dies de vida. Aleshores es produeix el canvi de mare biològica a mare adoptiva modificant tant sols una part del codi genètic, els instints salvatges perduren per tota la vida. Això ens permet que l’animal s’apropi a nosaltres sense cap por pel fet que nosaltres formem part del “vincle familiar”
Cabirols impromtats
Els tres objectius generals del centre de fauna són:
- Divulgació i coneixement de la fauna dels Pirineus mitjançant activitats d’educació ambiental: Tant sols si coneixem i ens ho fem nostre podrem com a procés educatiu afavorir la comprensió i necessitat de planificar futurs plans de gestió de la fauna autòctona dels Pirineus.
- Ser partícips en projectes de reintroducció d’espècies en perill d’extinció.
- Impulsar projectes de recerca mitjançant convenis amb les universitats basats en l’estudi del comportament animal en captivitat.
Les espècies que trobem al centre de fauna provenen de centres de recuperació o accidentalment de la dissort que alguns han patit després de néixer en el seu espai natural i haver perdut la seva mare.
Fem un breu repàs cronològic de l’ incorporació de les diferents espècies:
- Any 2004: Inicialment, el centre de fauna acull quatre espècies animals: cabirol, teixó, geneta i guineu.
- Any 2006: Ens arriba un Isard, una espècie representativa de la fauna de l’alta muntanya.
- Any 2008: Incorporem el Linx nòrdic extingit als Pirineus i el Gall fer com l’ocell forestal més gran del territori Pirinenc.
- Any 2011. El Gat salvatge espècie mediterrània que ha patit degeneracions genètiques com a conseqüència del creuament amb gat domèstic.
- Any 2012: La Fagina, la Marta i El Trencalòs .
Amb la incorporació de la parella de Trencalossos, es dona força al segon dels objectius del centre: la conservació de les espècies protegides.
Les característiques properes a l’hàbitat natural del trencalòs i la idoneïtat de l’espai han fet possibles que els membres de la Fundació per Conservació dels Voltors FCV, valoressin molt positivament incloure el nostre centre com un dels 40 centres que participen arreu d’Europa en aquest projecte, coordinat per l’EEP (Programa Europeu d’Espècies amenaçades).
La conservació del propi hàbitat descrit anteriorment, permet que mentre es desenvolupa la visita dins del recinte, no ens passin per alt observacions interessants de valor naturalista, com formiguers de formiga roja, “tallers” de picot garser, esquirols i una diversa simfonia de cants dels principals ocells d’hàbit forestal, com les mallerengues, pinsans i el gaig entre altres.
Ara ja coneixeu una mica més aquesta història que va néixer fa més de 10 anys. Si heu quedat encuriosits per conèixer els nostres protagonistes, mensualment us anirem presentant cadascuna de les espècies.
MónNatura Pirineus 