Nits sense Lluna per la pluja d’estels de les Leònides

Leònides des del Cap de Creus el novembre del 2002 (crèdit: J.C. Casado – http://www.tierrayestrellas.com)

Un cop més, a mitjans de novembre arriba una de les pluges de meteors més conegudes de l’any. Aquest 2012, tot que no s’espera que sigui de les més actives, es tractarà de nits especialment favorables  ja que la Lluna, tot just en fase creixent, no entorpirà l’observació de cels foscos.

Constantment entren a l’atmosfera terrestre partícules d’entre la mida de grans de pols fins a fragments rocosos més grans, que en en escalfar-se i desfer-se degut a la velocitat d’entrada produeixen traces lluminoses. Això és el que coneixem com meteors o estels fugaços. Hi ha èpoques on aquests són especialment presents a les nits, i diem que es produeixen pluges d’estels. Això passa quan la Terra travessa els rastres de partícules que ha deixat un cometa en la seva aproximació al Sol. Els cometes són astres provinents de la part més externa i freda del Sistema Solar, composats per gel i roca. Quan s’aproximen al Sol, part de l’escorça gelada es desfà deixant tot un núvol de petits fragments. En les pluges de meteors es combina la velocitat de la Terra amb la del núvol de partícules, i per això tots els estels fugaços semblen entrar en l’atmosfera provinents d’un mateix punt del cel, anomenat radiant. La constel·lació on es troba aquest radiant dona nom a la pluja (Leònides, Perseides, Oriònides, etc.)

En el cas de les Leònides, el cometa que les origina és el Temple-Tuttle. Amb un període de 33 anys, va fer l’última aproximació al Sol al 1998, produint pluges actives durant els últims anys. Solen ser meteors ràpids i molt brillants.

Òrbita del Cometa Tempel-Tuttle

Per aquest any, s’espera que la pluja tingui un màxim d’activitat la nit del 17 de novembre, i després vagi minvant fins arribar a un altre pic la matinada del 19 al 20 de novembre. Aquesta és una altra ocasió per venir a gaudir dels bons cels dels Pirineus!

El cel nocturn d’octubre

Ja estem a la tardor i les nits s’allarguen. La foscor guanya terreny a la llum del dia i és per això, que ens indica que és un moment propici per a la observació del cel nocturn.
És temps de traspàs, on les nits encara ens mostren objectes d’estiu, cada cop més baixos a l’horitzó oest, i ens comencen a mostrar les meravelles de l’hivern.
A continuació us presentem, com cada mes, els objectes i constel•lacions més característics d’aquest mes d’octubre.

CONSTEL•LACIONS:
Les constel•lacions circumpolars es continuen veient, però aquesta vegada la Ossa Major es mostra molt baixa a l’horitzó, de manera que segons com sigui l’horitzó des d’on s’observa potser no es pot apreciar.
D’altra banda, us presentem la “girafa”, una constel•lació poc coneguda que també està a la franja circumpolar, i per tant, també es pot veure durant tot l’any. Es troba ubicada entre la constel•lació de “perseu” i la “ossa menor”, i segons la història bíblica, representa el camell amb el que Rebeca va viatjar a Canaán per casar-se amb Isaac. En el seu conjunt és molt poc brillant malgrat la seva gran extensió, de manera que la seva estrella més brillant es troba a 3.300 anys llum aproximadament i només té una magnitud de 4,38.

El triangle d’estiu (Lira, el Cigne i Àguila) es mostra molt baix a l’horitzó, després d’unes hores de fer-se fosc, i “Pegàs”, “Andrómeda” i “Peixos”, guanyen l’espai central de la nit, juntament amb “Perseu”.

D’altra banda, tal i com comentàvem a la introducció, es comencen a gaudir constel•lacions d’hivern com “Taure”, que presideix el planeta Júpiter, per damunt d’aldelbaran (l’estrella de l’ull esquerra).

LA LLUNA
La Lluna segueix a la perfecció el calendari mensual, iniciant i finalitzant el mes amb lluna plena i mostrant la lluna nova, al dia 15.
Això ens indica que les setmanes central, com els dies del Pont del Pilar, seran òptimes per a la observació del cel, i les primeres i últimes setmanes, serviran per a la observació d’altres objectes acompanyats de la Lluna.

PLANETES OBSERVABLES
El planeta Venus es podrà observar a primera hora del mati i, ben al contrari, el planeta Mercuri, Mart i Saturn es podran observar al vespre, seguint l’horitzó oest, tot i que amb el pas dels dies anirà minvant la possibilitat d’observació

DESTACAT DEL CEL PROFUND
Encara es poden percebre molts dels objectes recomanats en els mesos anteriors, però en aquest cas, és novetat la possibilitat d’observació del cúmul obert de “Les pleyades”, que en forma de petit carro ubicat al costat de “Taure”, a ull nuu ens deixa veure només una ínfima part dels centenars d’estrelles que conté. Així doncs, amb uns prismàtics, és recomanable observar la gran quantitat d’estrelles joves que en formen part.
El “Doble cúmul de perseu” també és certament recomanable per observar amb prismàtics les nits sense lluna. Són el NGC 869 i NGC 884, segons el New General Catalogue.
D’altra banda, hi ha nombrosos objectes del cel profund per observar amb telescopi, totalment imperceptibles amb binocles.

SABIES QUE
Qualsevol persona ha sentit a parlar de les famoses “llàgrimes de Sant Llorenç”, però el què poc sovint se sap, és que pràcticament durant tots els mesos hi ha pluges d’estrelles, tot i que sovint menys abundants i espectaculars. En aquest cas, durant el mes d’octubre i fins el dia 7 de novembre, estem en el període de les oriònides, que ens permetran observar algunes estrelles fugisseres, amb el seu màxim d’intensitat en el dia 21 d’octubre.