Espectaculars fotografies nocturnes des de MónNatura Pirineus

El passat mes de juliol, juntament amb la visita del Dr. Miquel Serra, de l’Institut Astrofísic de Canàries, vam rebre a MónNatura Pirineus a Juan Carlos Casado, astrofotògraf de gran reconeixement a nivell mundial. Ells dos són els principals encarregats del portal www.tierrayestrellas.com, on a través d’imatges de gran bellesa, sovint amb molta feina de realització al darrere, es pretén fer arribar al públic el que s’amaga rere els espectacles celests i la seva bellesa.

Després de la xerrada del Dr. Serra, el cel nocturn de Planes de Son ens va oferir, com era d’esperar, tot el seu esplendor amb la Via Làctia visible sobre els paisatges que ens envolten. Amb la il·luminació de la Lluna, i tot i algunes dificultats amb la humitat que entel·lava els objectius, Casado va poder aconseguir aquestes fotografies. En elles s’han utilitzat objectius gran angulars o bé la tècnica del mosaic per tal d’aconseguir reunir tot el paisatge celest en una sola imatge. Les fotografies individuals, realitzades amb un temps d’exposició relativament curt (fins uns 30 segons) ens permeten veure les estrelles encara com a puntuals i la Via Làctia totalment nítida. En canvi, la tècnica que consisteix en sumar les imatges enregistrades per la càmera al llarg de vàries hores ens mostra el camí que els estels han seguit al cel, encerclant l’estel Polar, degut al moviment de rotació de la Terra en torn al seu eix. És una manera gràfica i senzilla de calcular el periode de rotació terrestre, que és el que trigarien els estels en traçar un cercle complet i tornar a la mateixa posició al cel. A més, el centre de la imatge “circumpolar” ens indica el punt precís on apunta l’eix de rotació de la Terra.
Les imatges no tal sols ens serveixen per mostrar l’espectacularitat del cel des de MónNatura Pirineus, sinó també per recordar alguns conceptes de mecànica celest… i sense anar més lluny, per situar el nord!

Crèdit de les imatges: J.C. Casado (tierrayestrellas.com)

Finalitzat el VII Congrés de Biogeografia

Aquest passat divendres va esdevenir la cloenda del  VII Congrés Espanyol de Biogeografia, que durant aquesta primera setmana de setembre s’ha desenvolupat al Centre Mòn Natura Pirineus.

El Congrés s’ha estructurat al voltant del tema “Zones de Muntanya: Gestió i Biodiversitat”; i ha reunit prop de seixanta persones del món de la recerca provinent de 26 institucions universitàries i de diferents administracions públiques relacionades amb l’entorn natural, sobretot d’Espanya, però també d’Amèrica Llatina (Brasil i Xile).

Al llarg dels quatre dies, en els quals s’ha celebrat el congrés, s’han presentat una cinquantena de comunicacions en què s’han tractat aspectes metodològics i s’han aportat els darrers avenços en la recerca en Biogeografia. A tall de síntesi final, el darrer dia ha tingut lloc una taula rodona amb especialistes en la gestió i la conservació del medi al voltant d’espais naturals protegits, en la qual ha participat el Direcor de l’Àrea de Mediambient, Miquel Rafa, junt a reconeguts naturalistes com el Dr Matí Boada.

Durant tots els dies del congrés han tingut lloc diverses sortides de camp que han servit per contrastar algunes de les idees dels resultats aportats a les diferents comunicacions presentades i han permès donar a conèixer l’entorn: Estany de Sant Maurici i de Ratera, Vall Ferrera i Mata de València.

Per últim, esmentar que l’organització de l’event ha estat a càrrec del Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge (GRAMP); format per investigadors del Departament de Geografia i la Unitat de Botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Laboratoire GEODE de la Université Toulouse-Le Mirail. L’objectiu d’aquest equip de científics rau en l’estudi de les transformacions del paisatge del territori de muntanya a través del temps, bo i utilitzant escales temporals diverses en funció de la metodologia utilitzada, com per exemple fonts documentals i fonts paleobotàniques, les quals ens permeten interpretar el paisatge actual. Cal esmentar que aquest mateix equip és el que, des de ja fa dos anys, tutela el grup de Natura del programa Joves i Ciència que cada estiu es desenvolupa al centre Mon Natura Pirineus.

Des de la Fundació CatalunyaCaixa s’ha col·laborat en el desenvolupament del congrés, a banda de amb la cessió gratuïta d’espais necessàries pel seu desenvolupament, amb l’edició, en PDF interactiu, de la seixantena de comunicacions orals presentades, i que tot junt a aquest post us adjuntem.   VII Congres Biogeografia

El cel nocturn de setembre

S’acaba l’estiu i les nits càlides són cada vegada menys freqüents. Ara bé, l’avantatge astronòmica d’aquest fenòmen anual, és que cada vegada les nits són més llargues, i per tant, tenim més temps de poder-ne disfrutar.

Aquest mes de setembre us presentem novament els objectes i constel·lacions més interessants a tenir en compte, per quan el Sol s’amagui cada nit

CONSTEL·LACIONS:

Les constel·lacions de primavera comencen a dir adéu, de manera que ben entrada la nit, ja no es podrà observar la “Corona boreal” o “El bover”.

Les constel·lacions d’estiu, tot i mostrar una tendència a caure cap a l’horitzó oest durant el pas de les hores nocturnes, encara són protagonistes durant pràcticament tota la nit. Per tant, constel·lacions com les que formen el triangle d’estiu (Lira, el Cigne i Àguila) o el dofí, encara es poden gaudir.

D’altra banda, constel·lacions de tardor com “Pegàs”, “Andrómeda” o “Peixos”, guanyen cada vegada més proximitat al zènit, sent protagonistes durant tota la nit.

Altres constel·lacions del zodíac que també podrem observar seran “Escorpí” i “Sagitari” a primera hora, deixant pas a constel·lacions com “Aquari”, “Capricorni” o “Aries” i “Taure”, aquestes dues últimes passades unes hores després de l’inici de la foscor.

LA LLUNA

Després del mes d’agost amb dues llunes plenes, durant el mes de setembre quasi ens quedem sense lluna plena, sent aquesta l’últim dia del mes, el dia 30. I per tant, la Lluna Nova, la podrem gaudir amb bones nits fosques, pels entorns del dia 16.

PLANETES OBSERVABLES

Durant el mes de setembre ja perdem els planetes de Mart i Saturn, només observables en els primers minuts de foscor, tot perseguint el Sol.

Júpiter ens comença a regalar la seva presència, a partir de les 12 de la nit, amb un llum inconfusible, degut a la brillantor de tot objecte que reflexa la llum del Sol, però també a la seva grandiositat respecte als altres planetes del Sistema Solar. Júpiter té una massa de més de 300 vegades la de la Terra, i a diferència d’aquesta, és un planeta pràcticament gasós, que degut a la seva distància, la seva llum ens arriba amb uns quaranta minuts de retard.

Venus només s’observa a partir de les 4h de la matinada aproximadament, amb una llum també molt destacable, en aquest cas degut especialment a la seva proximitat al Sol.

DESTACAT DEL CEL PROFUND

Un dels objectes més recomanats d’aquest mes és la observació a simple vista o amb l’ajuda d’uns prismàtics, de la única galàxia observable a simple vista des del nostre hemisferi, la galàxia d’Andrómeda, ubicada segons mostra la imatge treta del programa Stellarium.

I amb un telescopi a l’abast, és recomanable la observació de la nebulosa planetària de l’anell, ubicada a la constel·lació de la Lira, i que ens permet imaginar un possible dibuix del nostre sistema planetari d’aquí a uns 5.000 milions d’anys, en el procés de la mort del Sol.

SABIES QUE

Sabies que el nom de Nebuloses planetàries no té res a veure amb els planetes, però que anys enrere eren relacionades amb possibles planetes estranys. Posteriorment es va saber que eren nebuloses associades a la mort de les estrelles de massa relativament petita (com el Sol), que a diferència d’altres estrelles més massives, moren lentament fent aquestes formacions generalment radials, tot i que mostren imatges sovint més curioses.