Nova activitat amb esmorzar de muntanya “Empremtes ramaderes”

Al llarg d’aquest mes d’agost i dins de la nostra programació d’estiu hem encetat una activitat per conèixer les empremtes que al llarg de centenars d’anys  s’han vist lligades amb les pastures montanes, els usos i les costums del territori Pirinenc.

Ens llevem més aviat del normal i fem un primer cafè al mateix centre, arriba el moment de revisar que tothom s’hagi llevat, parlem del temps, com no; talment com s’ha fet sempre.

Sembla que avui la calor tornarà a picar fort, repartim el pa, el paté de fetge, el vi, els gots i els sucs i emprenem el camí que ens portarà  a la Cabana vella de Son.

Comencen a sorgir els primers comentaris i establim un diàleg vers l’ús de les herbes remeieres i els camins ramaders empedrats. A recer d’un ombra, descobrim les restes d’un mur de pedra seca, quasi bé no s’intueix, ara és ple de  masses arbustives, l’abandonament  dels usos agrícoles canvien l’aspecte del territori…

Arribats a la Borda d’Arnaldo fem una pausa, bevem aigua i observem el paisatge, enguany massa sec. Les Bordes,  eren uns poblats amb prats de dall productius, en aquest cas només resten les parets mig caigudes d’una sola construcció, una empremta pel record d’altres temps.

Després d’un pujador en mig del bosc i amb l’al·licient d’anar menjant algun gerd, arribem a la cabana vella,ja hi som, ens hem guanyat un bon esmorzar.

El paisatge idíl·lic, el temps corre i es hora de començar a baixar…

Una activitat plena d’històries, de noms de lloc i de noms emprats en aquest gran ofici de recordar uns temps més austers que els actuals però de ben segur més autosuficients.

SonCube des de la frontera de l’espai!

El principal èxit d’haver recuperat la sonda, a banda de poder re-utilitzar el material, és que hem tingut accés a les espectaculars imatges que portaven les càmeres. Malauradament, només una de les dues càmeres de video es va engegar. Aquesta ens mostra com SonCube s’eleva i les zones que recorre en els primers minuts de vol, donant-nos una idea dels vents i les forces a les quals va ser sotmès. A més, la càmera digital que era programada per fer fotografies durant tot el vol ens ha portat imatges impressionants de la Terra vista des de la frontera de l’espai. Gaudiu-ne!

Vídeo del llançament des de SonCube

També us podem mostrar ja les dades amb els perfils de temperatures que va enregistrar SonCube en les 104 mesures que va enviar per la ràdio APRS. A banda de comprovar que l’aïllament tèrmic va funcionar a la perfecció, permetent que la temperatura interior del cub mai baixés dels 0ºC (també cal tenir en compte que els aparells interns generaven calor), és interessantíssim veure el perfil de temperatura externa. Tant a la pujada com a la caiguda de SonCube, s’observa l’increment notable de la temperatura a l’estratosfera, especialment a partir dels 20 km d’alçada. A l’estratosfera, els fotons de llum ultraviolada (UV) són absorbits per trencar els enllaços de les molècules d’oxígen (O2 -> O+O). Aquests es poden combinar per formar molècules d’ozó (O2+O -> O3) que alhora es dissocien absorbint més radiació ultraviolada. Aquest és el procés que produeix l’escalfament de les capes a partir dels 20 km, i especialment al voltant d’uns 25 km, on l’ozó és més abundant.

En aquests enllaços podeu trobar-hi més informació pel que fa a la física de la nostra atmosfera:

http://www.atmosphere.mpg.de/enid/Introducci_n_al_Clima/-_Atm_sfera_440.html

http://scienceofdoom.com/2010/04/18/stratospheric-cooling/

SonCube: la recuperació

L’últim capítol d’aquest projecte, amb tant d’esforç dedicat per un bon grup de persones, no podia ser altre que aquest final feliç. Com ja us vàrem explicar, l’aventura estratosfèrica de SonCube el va dur a caure en un lloc bastant inhòspit a uns 2600 metres d’alçada, a prop de l’estany de l’Illa, a l’est d’Andorra just a tocar de la Cerdanya.

Dissabte a la tarda, veient que seria impossible arribar-hi aquell dia, vam organitzar una expedició que sortiria al dia següent ben d’hora per rastrejar la zona. El primer exercici va ser calcular amb la màxima precissió possible el punt de caiguda, ja que les últimes dades
de SonCube les havíem rebut a 3200 metres d’alçada, aproximadament 2 minuts abans del que hauria estat l’aterratge. En aquell punt es trobava fora de cobertura de mòbil i dels repetidors APRS, i per tant l’havíem de trobar visualment.

Per les sis persones que hi participàvem, la cerca entre l’estany de l’Illa i la collada dels Pessons va ser intensa i complicada per les condicions del terreny, ple de tarteres. El que no sospitàvem és que SonCube encara “vivia” més de 24h després del llançament, i que seria el so seu brunzidor el que ens alertaria de la seva posició, ben amagat entre unes roques.

Com podeu veure a les imatges, totes les restes del globus havien quedat enredades en les cordes, i el paracaigudes, i per tant és probable que el descens fos accidentat.

Excepte la càmera de video interior, les altres càmeres han funcionat i han portatimatges espectaculars del vol, que aviat compartirem amb tots vosaltres. A més, la recuperació de tot l’equip en perfecte estat ens engresca a reutilitzar-lo en futures aventures cap a la frontera de l’espai.

 

Endavant i amunt!

Soncube: El Llençament

Finalment, ahir, a partir de les 10 del matí i tal i com estava previst es va produir el llançament de la sonda SONCUBE.

Quasi una hora de preparació, entre la breu explicació que es va oferir a usuaris del centre i visitants i el procés – delicat i laboriós – d’unflar el globus de làtex que havia de portar el SONCUBE cap a l’estratosfera.

Prop de les 11 i després d’una col·lectiva compte enrere el SONCUBE va iniciar la seva ascensió que el va portar fins mes enllà dels 30.000 mtrs d’alçada i a recórrer una no menys singular trajectòria.

Un cop llençat, l’equip coordinat per en Kike Herreros, el nostre col·laborador en temes d’astronomia, van sortir “disparats” a la seva recerca, un cop tornés a caure a la terra.

Amb l’ajuda de les imatges capturades pel nostre bon amic Lluis Fíguls us anem explicant quatre dels detalls més interessants del que va ser la trajectòria del SONCUBE.

Cal dir que des del centre, i mitjançant una pantalla que vam habilitar al passadís, un bon grapat de seguidors anàvem vigilant l’evolució de la sonda i, cal dir-ho, veient divertits els diferents canvis que en la mateixa anaven observant-ne: de trajectòria, de temperatura, etc.

De ben segur que molts de vosaltres veu poder seguir la trajectòria de la sonda gracies a la pàgina:

http://aprs.fi/#!mt=roadmap&z=10&call=a%2FEA3AWX-11&timerange=21600

on encara la podeu veure, un cop ja finalitzada.

Des del centre varem començar a rebre dades quan la sonda superava els 3.300 mtrs, en el que va ser un enlairament força vertical; a partir d’aquí i a diferents velocitats, segons els vents a cada alçada la sonda va començar el seu viatge, que, com podeu veure  al trajectòria, el va portar fins sobrevolar Ordino; en aquesta zona i a una alçada de més de 19.000 mtrs es detecta la temperatura màxima en pujada: -26 ºC.

A Ordino la sonda va un gir curiós que, de forma molt lenta el retorna al Pallars, fins que, de camí a Alins i a una alçada de 30.179 mtrs el globus explota i comença la seva caiguda. En aquest punt els seguidors que estàvem al centre especulàvem sobre la possibilitat de que el globus caigués en terres pallareses … no va ser així. En pocs minuts i a l’alçada d’Alins el globus torna a girar, retornant un altre cop cap a Andorra.

Us adjuntem una fotografia on us fem una breu explicació del que passa a nivell de temperatures en les diferents capes de l’atmosfera, però, curiosament, és en aquest procés de baixada i a 14.000 mtrs on es detecta el punt mes fred del viatge del SONCUBE (-46 ºC).

Finalment el globus va prendre terra a Andorra, a Encamp, a tocar de la frontera amb la Cerdanya, en un lloc de molt difícil accés fet que va impossibilitar la seva recollida fins a dia d’avui.

Esperem ara poder-lo localitzar i recuperar tot l’arxiu d’imatges, tant fotogràfiques com de vídeo que la sonda ens pugui proporcionar.

A banda de les imatges que us hem afegit a aquest post podeu tenir un ampli seguiment tant d’imatges com de vídeo a través del nostre facebook

https://www.facebook.com/monnaturapirineus

i a través del blog Meteopallars,

http://meteopallars.blogspot.com.es/2012/08/enlairament-lestratosfera-de-la.html

dels nostre bons amics Ramon Baylina i Conxi Ciurana que van fer un ampli i expectant seguiment des del centre del viatge de la sonda.

El cel nocturn d’agost

El cel d’agost està ple de cossos i fenòmens interessants, de manera que des del centre us citem els elements que creiem més importants per tenir en compte a l’hora de mirar el cel.

CONSTEL·LACIONS:

Encara es veuen les constel•lacions de primavera com la corona boreal i el bover, que mentre va passant la nit, tendeixen a caure cap a l’horitzó oest.

Al centre del cel, al zenit, hi trobem el triangle d’estiu, format per a tres estrelles de tres constel•lacions diferents (deneb del cigne, altair de l’àguila i vega de la lira). Les dues primeres constel•lacions són fàcilment localitzables al bell mig de la Via Làctea que ens travessa el cel aproximadament de nord a sud.

Durant la nit va guanyant posicions la constel•lació de pegàs, en forma de gran quadrat i que es troba acompanyat d’ andrómeda, que conté l’únic objecte fàcilment observable a simple vista des del nostre hemisferi: la galàxia d’andrómeda.

Les constel•lacions del zodíac que podrem trobar seran aquelles d’aniversaris oposats, com per exemple, escorpí o sagitari imposant-se en el sud del cel nocturn.

I com sempre… les constel•lacions circumpolars, aquelles que en podem gaudir durant qualsevol època de l’any, com per exemple l’ossa major i menor, cassiopea, cefeu i el drac.

LA LLUNA

Aquest mes tenim la lluna plena al dia 2 i 31 d’agost, i nova el dia 17. Així doncs, durant l’inici i el final de mes podrem gaudir d’aquesta meravella i observar-la amb els aparells òptics o a simple vista, però a mig mes podrem gaudir de nits ben fosques.

LLÀGRIMES DE SANT LLORENÇ

El fenomen astronòmic més emblemàtic del mes d’agost són les llàgrimes de Sant Llorenç, pluja d’estrelles causada per l’antic pas d’un cometa just per on la Terra passarà durant la setmana central del mes, amb el seu àlgic al dia 12 (just quan no tindrem la lluna i per tant, nits ben fosques)

PLANETES OBSERVABLES

Durant els primers dies del mes, el planeta Mart i Saturn seran cada cop més baixos a l’horitzó oest, de manera que seran cada vegada més difícils d’observar.

D’altra banda, quan s’arriba a la matinada es comença a veure el planeta Júpiter, especialment exuberant per la seva llum, i pràcticament a l’albada, es pot veure Venus.

OBJECTE DESTACAT DEL CEL PROFUND

L’objecte més recomanable d’aquest més, per mirar amb telescopi o uns prismàtics ben enfocats, és el cúmul globular d’Hèrcules, conegut també amb el nom de M13, i que conté milions d’estrelles velles, unides amb una gran densitat. Tal i com diu el seu nom, està ubicat a la constel•lació d’Hèrcules, que es pot localitzar en el planisferi adjuntat.

I això només és un petit tast de les infinites preciositats que ens amaga el cel d’agost…

SonCube – El per què d’un vol a l’estratosfera

 
Els anomenats "globus de gran alçada", normalment impulsats per heli, solen ser destinats a mesures meteorològiques, com els que es llencen cada dia per tal de poder fer previsions del temps. També n'hi ha que porten experiments científics que només es poden realitzar des de l'alta atmosfera, com ara la missió Sunrise de la NASA.

La idea de SonCube va sorgir com un repte, el d'aconseguir imatges des de l'espai proper amb el mínim cost possible amb una sonda construida a casa per un grup de persones entusiastes per l'astronomia, l'espai i la tecnologia. I no només això, SonCube és la base experimental per un seguit d'activitats educatives, motivant el públic general, i especialment els joves, per la importància d'observar i explorar l'espai. Sobretot, l'experiència amb SonCube, tingui o no èxit el seu vol, pretén mostrar l'empenta necessària per a que un repte com aquest esdevingui assolible.

Si res ens ho impedeix, Dissabte que ve, dia 11 d'agost, ens aixecarem ben d'hora per enllestir tots els preparatius del llençament des de MónNatura Pirineus. Unflarem el globus amb uns 5,5 metres cúbics d'heli mentre preparem el sistema de cordes incloent el paracaigudes. Engegarem els diversos dispositius que viatjaran dins la sonda, incloent tres càmeres i dos sistemes de localització i seguiment, a més de diversos sensors de temperatura. Sota l'espectació del públic i els nostres nervis, SonCube s'enlairarà des de Planes de Son poc després de les 10 del matí, quan começarà la cursa per seguir-lo amb l'única eina de les dades que transmet via internet. Durant unes poques hores, la seva aventura per l'estratosfera anirà en paral·lel amb la nostra aventura per anar a cercar-lo al lloc de caiguda, allà on ens porti el vent.

Endavant i amunt!

Primer diumenge d’agost: pujada al Port de Salau

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com és ja una tradició, aquest primer diumenge de mes (5 d’agost de 2012) s’ha celebrat la pujada al Port de Salau. Catalans i Occitans s’han tornat a trobar als poc més de 2000 mtrs d’alçada del Port, en aquest marc carregat d’història. El Port de Salau ha passat, entre d’altres,  per ser punt duaner entre França i Espanya, nucli industrial d’explotació de  la fusta del bosc de Bonabé, punt de  fugida cap a França d’homes, dones i nens durant la guerra civil…

La jornada, organitzada per CAOC (Cercle d’Agermanament Occcità-Català) té  un clar sentit reivindicatiu per la llengua i la relació d’amistat entre els dos pobles; això sense oblidar el sentit de festa que té el retrobament any darrera any de coneguts d’una banda i altre de la frontera per compartir una agradable jornada.

Cap a mig matí, i un cop els francesos han superat les quasi dues hores de pujada i els 1.000 mtrs de desnivell (els catalans ho tenim una mica mes fàcil) comencen els cants de benvinguda: Muntanyes dels Pirineus i els Segadors, seguint del contundent ressò dels trabucaires donen pas als parlaments de personalitats d’una i altre banda de la frontera. En acabar, i en ple sentit de germanor, es comparteix vi (aportat pels catalans) i formatge (dels que se’n encarreguen els amics occitans) donant peu a un final de festa entre acordions  i gralles.

Aquest any, en que es celebrava la XXV edició,  hi ha hagut un moment emotiu per recordar al president de la CAOC, Sr Enric Garriga Trullols, mort recentment (nov 2011), i que havia estat un impulsor, fins al seu darrer dia d’aquesta trobada anual.

Podeu trobar mes informació a:

http://caoc.cat/

Us deixem adjunts algunes fotos i vídeos de la jornada en les que, a banda del sentit de la mateixa, podreu copsar el fort vent que aquest matí feia al Port.